30/6/10

El somni

Els somnis somnis són. Som ignorants dels nostres propis somnis, desconeixem si són reals o no, potser són experiències ja viscudes per nosaltres mateixos en una altra vida o potser simplement visualitzem amb els ulls tancats aquells camins que encara ens queden per recòrrer. Quan somiem entrem en una altra dimensió, una altra realitat...un nou món, abstracte o no que es caracteritza per no seguir cap pauta temporal ni sentits tal i com entenem el temps i els sentits al nostre món, per això aquella història que dormint tenia significat en despertar-se només són escenes inconnexes sense cap tipus d’argument. Vivim entre dues realitats que no sempre han d’estar relacionades, són paral·leles i cap d’elles tenen sentit fora de la seva pròpia història...


Avui tinc la sensació d’haver somiat, no sóc capaç de recordar amb detall allò que he viscut, només se que en tancar els ulls el meu cos s’ha relaxat i la meva ment ha fugit cap a terres endins i desconegudes, omplint-se d’experiències, dades i fites que mai hagués imaginat que podrien existir. Recorde estar sol en una sala fosca envoltat de llibres com mai havia vist, grans prestatgeries estranyes repletes de llibres de totes les matèries i escrits en llengües diferents que no em costen llegir i rellegir, com si el temps no tingués cap sentit aquí. En cada enquadernació trobe un raig de vida i a cada paraula un sentit a tot plegat. Estic absort amb tots els fets històrics que poc a poc vaig descobrint, quan de sobte escolte un soroll llunyà al final de la sala que no per això em fa posar en alerta, cada cop estic més segur que algú s'apropa cap a mi decididament i malgrat que la por comença a conquerir-me el meu cos no reacciona a moure's. Les passes estan més i mes prop de mi i jo segueixo absort en els llibres que tinc al meu davant....quan note una ma que reposa sobre el meu muscle, mentre em gire puc apreciar com de la paret penja un calendari i un número 2010, al mateix temps que escolte unes paraules que no acabe d'entendre....es repeteixen una i altra vegada fins que comence a despertar-me del somni...."Nostradamus, desperta que ja ha sortit el sol"....és el gener de 1553, dos anys després publicaria la meva primera obra Les verdaderes centuries astrològiques i profecíes....