Estic fart de la censura, de la gent que creu que té la raó única, grande y libre. La mateixa gent que no té cap mirament d’imposar el seu ideari coste el que coste i per damunt de tot i tots els que no pensen com ells. Estic fart de les seues penoses intoleràncies, incoherències de dreta més rància i del seu desprestigi a tot un poble. Perquè si, senyores i senyors censuradors del Partit Popular i companyia, som un poble malgrat que no puguen dormir per la nit pensant-ho! I un poble amb una cultura i una llengua pròpia de nord a sud i de sud a nord, que vostès intenten cegar amb fets que evidencien la seua prepotència i mal fer. Sou mala gent, persones sense cap escrúpol ni cap sentiment que disfresseu sempre la vostra ànima pudenta sota la gomina, el bronzejat, les camises de mànigues llargues i els suèters nugats al coll de color rosa. Feu fàstic, pena i gràcia alhora. Fàstic pels vostres intents de canviar una realitat que vos angoixa amb mentides i trampes, pena, per que mai aconseguireu treure’ns el poder de la paraula ni la força per lluitar per l'estima de la nostra terra i en contra d'allò que la maltracta, i gràcia per que per més que censureu al Cesk Freixas acusant-lo de ser un terrorista, o a l'Hugo Mas per cantar en català, per molt que censureu al Xavi Castillo per riure’s de vosaltres i de pas de tota l’església que adoreu, per molt que censureu el Pepe Rubianes per dir sempre el que pensava, per molt que censureu periòdics, televisions, idees, noms, espais i pensaments, per molt que censureu, nosaltres, els bons, cada cop som més, i més forts i això vos dol molt! feu riure!. Continuarem cantant més fort les cançons del Cesk Freixas i l'Hugo Mas, continuarem aplaudint més fort als espectacles del Xavi Castillo, continuarem rient més fort recordant les paraules del Pepe Rubianes, continuarem cridant més fort demanant uns mitjans de comunicació dignes i en català, continuarem pensant com pensem, continuarem anant als llocs on anem, continuarem parlant la nostra llengua que parlem i continuarem nomenant País Valencià, a la terra on vaig nàixer per molt que vostès em censuren.Bona nit senyores i senyors de la censura. Descanseu en pau, i una merda!
i aixina fins omplir milers d'enllaços... i jo em pregunte: això és democràcia, això és llibertat d'expressió...més be diria jo que això és una farsa!
