El jugador de futbolí que volia córrer la banda

Aquest estiu m'he rellegit aquest recull de relats curts que va ser premiat amb el guardó Joan Santamaria 2007 de Narrativa. De les vuit històries que hi han reflectides al llibret escrit pel Ramon Pardina, em quede amb la darrera que just dona nom al llibre "El jugador de futbolí que volia córrer la banda", un títol ben original, (podria passar per una entrada del blog del meu amic Pau, la vida en chandal) sembla ser una molt bona metàfora per definir la vida que tots nosaltres portem dia a dia a terme al món real. La història ens conta els somnis que té un ninot del futbolí, que té els colors del Barça pintats al cos, de veure món, somia en córrer la banda i fins i tot qui sap, algun dia poder marcar un gol i gaudir per un instant la gloria del triomf. Tot i que el jugador de futbolí ansia marxar i veure estadis nous, segons ell diu també enyorarà als companys amb qui comparteix la barra de ferro i a tot l’equip sencer, perque ell s'autodefineix com un jugador d'equip, fins i tot als rivals que com no podria ser d’una altra forma són del Madrid. A partir d’ara quan jugue al futbolí, em fixaré en els jugadors que hi ha allà clavats, condemnats per sempre més a seguir un esquema de joc del 3-3-4, uns ninots que segons tot apunta tenen sentiments i somien en un món millor com fem tots nosaltres.