Amerrika

Aquesta pel·lícula m’ha sorprès, en primer lloc per la forma tan propera i senzilla de contar-te la història en si, gran culpa d’això la té la interpretació dels personatges. M’ha sorprès també l’argument que dona peu a la crítica encoberta o no del somni americà i que també posa en evidència que és el que fa que els USA sigui la primera potència del món, potser per la intel·ligència de la seva gent no que diguem, i per últim m’ha sorprès que aquest tipus de cinema porte el segell de pel·lícula d’origen EEUU, potser l’efecte Obama per fi es fa notar a un país on l’esport nacional és mirar-se el melic, be això amb permís dels hotdogs, la cheesseburguer i la famosa crema de cacahuet. Ah no! Ara que pense, això del segell és perquè la directora és la cineasta palestina-americana Cherien Dabis i aquesta “Amerrika” és la seva obra prima, i per tant finançada pel país de Mickey Mouse, quantes pel·lícules més li deixaran fer?¿.

Qui veu aquesta pel·lícula, sortirà del cinema primer emprenyat pensant, “si he vist la peli en BSO, tant costaria fer quatre subtítols en la llengua de Verdaguer i no en castellà?¿” i després pensarà, “mira que be, palestins i jueus barrejats sense tenir punts de controls a Cisjordania”, perquè això si, el petit poble d’Ilinois on van a parar la família palestina formada per la mare, Muna, i el seu fill, Fadi, potser no tindrà punts de control amb soldats israelians armats com a la seva Palestina, però si hi ha altres barreres igual d’insalvables, aquelles culturals i socials que promogudes pel poder dels mitjans de comunicació i la propaganda del sistema, fa que tothom pense que per ser àrabs porten bombes amagades a les faldilles i siguin amics d’Osama Bin Laden i Saddam Hussein. Doncs això, l’argument de la pel·lícula tracta de tombar aquests prejudicis i judicis de valors entre cultures, i fer veure que les generalitzacions són dolentes...be, ara que penso, jo sóc un incoherent, he fet el mateix en generalitzar als nord-americans, ficar-los a tots al mateix sac, poc intel·ligents i sobrats de greix...Toc final = potser l’esser humà és incoherent per natura, si és així en una altra vida em trie ser un pollastre.