- Compatisc la meua vida amb algú que mai em deixa sol...la meua ombra.
- Hi ha una cosa que mai canvia, el so del meu rellotge fent tic, tac, tic, tac...
- Per a que vull recordar aquest racó si demà descobriré un nou lloc.
- Quan algo s'acaba, d'altres comencen...Però jo em pregunte: algun dia s'acabarà el començament i/o començarà l'acabament?
- Sóc molt jove per sentir-me vell, i molt vell per sentir-me jove.
- Tu, jo... i tot un món que ens envolta més enllà dels llençols.
- Blanc i negre, dia i nit, dolç i agre...Tot es mou per parelles?, doncs em sembla injust per al número 3.
- I si t'imagines que et regale la lluna!!...amb el pack entra l'escafandre?
- Creus amb el destí? Mentre no em mentisca creuré en ell!
- Cal mirar endavant, si! perquè si mirarem cap endarrere deuríem haver tingut els ulls al clatell.
- M'agrada eixir després de ploure, -per a olorar la terra mullada?, - no, perque sóc un cargol!
- El somnis són com les teles d'abans, en blanc i negre i sense so!...també estaran manipulats?¿
- Tinc ganes de tu, menjar-te tot el cos de dalt avall sense parar...pena que siga vegetarià!
Ara que vas a per el format hiperbreu? Després dels relats tan bons que ens poses ara toca (no sé com definir-ho?), aquests "pensaments"?, "reflexions"?, "idees"?
ResponEliminaSiga com siga, ens agrada llegir-te.
És un altre format, també vàlid!! m'apunte:
ResponElimina-Obric els ulls i no et veig enlloc, els tanque i apareixes de sobte: vull tancar-los per sempre per poder estar amb tu.
-El líquid on sure no em deixa veure't, tot és fosc però sento la teua veu com retumba ací dins la teua panxa, i de sobte...una llum... i tu mare!!
mai habia pensat que cinc minuts donessin per pensar tant.....
ResponEliminao potser es que jo penso poc....