Dir Adèu...

...Un adéu és un vers sense rimar, un adéu és la cançó sense melodia, un adéu és un nou lloc nou que deixes enrera, un adéu és com aquell bes que queda per donar. M'estime més dir sempre arreveure, fins aviat, fins ara...M'estime més no dir mai adéu, m'estime gaudir del present, que el futur ja vindrà. M'estime més dir fins ara, perque així demà tindré un lloc al que poder tornar...

Hi havia una vegada un home que no sabia mai dir Adéu!..per molt que li ensenyava tothom, ell sempre deia que això d'acomiadar-se no estava fet per a ell. Quan era xicotet, aquesta rebel·lia feia gràcia per la innocència i tendresa d'aquelles quatre paraules que amb gran esforç aconseguia a dir "No se dir Adéu". D'adolescent seguia igual, sense poder pronunciar aquesta paraula màgica quan de sobte es trobava un conegut pel carrer que caminava a corre cuita. De la gràcia de nen va començar a ser considerat com un mal educat ja d'adolescent, i tal va anar que de major la gent se'l mirava malament i tothom el prenien com a boig per allà on passava, simplement pel fet que no sabia dir Adéu. Milers de persones li havien preguntat sempre perquè no s'acomiadava mai amb un Adéu, i ell sempre responia el mateix "Perque no en se", i així varen passar anys i anys, i llocs i llocs. Sempre feia seua l'essència de cada racó nou que descobria, i s'emplenava dels colors que omplien cada un dels camins que xafava....però quan marxava d'allà, seguia sense saber dir adéu....Un dia, mirant com caia la pluja al darrera la finestra en un lloc llunyà i perdut on l'havien dut les seues passes, va agafar un vell troç de paper i va escriure...Un adéu és un vers sense rimar, un adéu és la cançó sense melodia, un adéu és un nou lloc nou que deixes enrera, un adéu és com aquell bes que queda per donar. M'estime més dir sempre arreveure, fins aviat, fins ara...M'estime més no dir mai adéu, m'estime gaudir del present, que el futur ja vindrà. M'estime més dir fins ara, perque així demà tindré un lloc al que poder tornar...