Estic amparanoiat des de que m'he despertat aquest matí! Alguna cosa han fet en el meu cos aquesta nit per patir aquesta sensació tan estranya que ara sent..però perquè jo? han estat els de la NASA que estan experiment amb mi? serà que la meua ment mentre dormia ha travessat un espai del temps? o potser hi ha una espècie de triangle de les Bermudes entre la Tasca Manolo, l'estanc del tio Pepe i el xiringuito playero que tinc davant de casa?...la qüestió és que tinc la sensació d'estar vivint de nou els anys 80!!! i si no t'ho creus, continua llegint i voras....
Com faig sempre, mentre em decidisc a despertar-me del tot, els primer minuts del dia els passe recargolat al llit escoltant les noticies del món.....m'ha sobtat que en engegar la radio el primer que he escoltat ha estat una emissora en la que no paraven de parlar de Michael Jackson, que si el rei del pop per ací, que si posem thriller per allà, que si we are the world per l'altre costat....resulta que segons han dit a la radio, Michael Jackson és el número 1 de vendes de discs d'aquesta setmana.
Ja m'ha semblat estrany, aixina que no he fet gaire cas al que deien i he canviat d'emissora, la següent que m'ha eixit parlava d'un cop d'estat a un país llatinoamericà, més concretament a Hondures, on els militars havien segrestat i expulsat del país el seu legítim president, José Manuel Zelaya. Ondia! m'he dit - alhora que m'enrecordava del Ronald Reagan i tota la seua familia i com aquest va acabar amb el sandinisme a Nicaragua allà pels 80, simplement per que aquest moviment popular era una amenaça per a les polítiques neoliberals dels països més rics, EEUU al capdavant de tots. La paranoia es feia evident, primer Michael Jackson, ara un cop d'estat a Llatinoamèrica....tornen els 80!!
En un instant curt en el que he recobrat la plena lucidesa entre tanta paranoia, he pogut canviar de nou d'emissora, i oh sorpresa! ara la radio parlava del Reial Madrid, i qui parlava de l'equip era ni mes ni menys que Jorge Valdano, que deia unes frases moooooolt llargues amb el seu accent argentí que no he acabat d'entendre del tot, ja tenia la mosca darrera l'orella i per completar la noticia ha acabat parlant també Emilio Butragueño que valorava el Madrid com un equip capaç de guanyar tots els títols que es posen per davant. Ondia, ondia - El Valdano i el Butragueño junts, mare que por!....ja no tinc cap tipus de dubte!!...He retornat a la dècada dels 80...
Ara que vindrà? Veure a la gent pel carrer amb hombreres imitant els jugadors dels Dragons?, veure pentinats que no sé com qualificar però això si tots enlacats? La Lina Morgan ens presentarà l'especial de cap d'any en companyia dels marte y trece?¿ És per a estar o no estar amparanoiat?¿...des de que estic en estat de shock sols faig que mirar cap avall, no siga cosa que em quede sense pelets allà on sé jo, perque clar jo als 80 res de res. Però com que a mi m'han ensenyat a ser positiu i tirar endavant passe el que passe, doncs he pensat que la dècada dels 80 també tenien coses bones, i aquestes coses bones tenen nom i cognom, Samantha Fox! oi que té morbillo?..i és que hi han coses que no canvien, en fi...millor me'n torne a dormir!
Com faig sempre, mentre em decidisc a despertar-me del tot, els primer minuts del dia els passe recargolat al llit escoltant les noticies del món.....m'ha sobtat que en engegar la radio el primer que he escoltat ha estat una emissora en la que no paraven de parlar de Michael Jackson, que si el rei del pop per ací, que si posem thriller per allà, que si we are the world per l'altre costat....resulta que segons han dit a la radio, Michael Jackson és el número 1 de vendes de discs d'aquesta setmana.
Ja m'ha semblat estrany, aixina que no he fet gaire cas al que deien i he canviat d'emissora, la següent que m'ha eixit parlava d'un cop d'estat a un país llatinoamericà, més concretament a Hondures, on els militars havien segrestat i expulsat del país el seu legítim president, José Manuel Zelaya. Ondia! m'he dit - alhora que m'enrecordava del Ronald Reagan i tota la seua familia i com aquest va acabar amb el sandinisme a Nicaragua allà pels 80, simplement per que aquest moviment popular era una amenaça per a les polítiques neoliberals dels països més rics, EEUU al capdavant de tots. La paranoia es feia evident, primer Michael Jackson, ara un cop d'estat a Llatinoamèrica....tornen els 80!!
En un instant curt en el que he recobrat la plena lucidesa entre tanta paranoia, he pogut canviar de nou d'emissora, i oh sorpresa! ara la radio parlava del Reial Madrid, i qui parlava de l'equip era ni mes ni menys que Jorge Valdano, que deia unes frases moooooolt llargues amb el seu accent argentí que no he acabat d'entendre del tot, ja tenia la mosca darrera l'orella i per completar la noticia ha acabat parlant també Emilio Butragueño que valorava el Madrid com un equip capaç de guanyar tots els títols que es posen per davant. Ondia, ondia - El Valdano i el Butragueño junts, mare que por!....ja no tinc cap tipus de dubte!!...He retornat a la dècada dels 80...
Ara que vindrà? Veure a la gent pel carrer amb hombreres imitant els jugadors dels Dragons?, veure pentinats que no sé com qualificar però això si tots enlacats? La Lina Morgan ens presentarà l'especial de cap d'any en companyia dels marte y trece?¿ És per a estar o no estar amparanoiat?¿...des de que estic en estat de shock sols faig que mirar cap avall, no siga cosa que em quede sense pelets allà on sé jo, perque clar jo als 80 res de res. Però com que a mi m'han ensenyat a ser positiu i tirar endavant passe el que passe, doncs he pensat que la dècada dels 80 també tenien coses bones, i aquestes coses bones tenen nom i cognom, Samantha Fox! oi que té morbillo?..i és que hi han coses que no canvien, en fi...millor me'n torne a dormir!
I què m'en dius de la Sabrina i aquella obra mestra de "boys, boys, boys"?
ResponElimina