Diarios de motocicleta

Per fi he vist la peli. Un llargmetratge amb essència a documental que m’havien recomanat mil i una vegades de veure i que sempre deixava de banda per a una ocasió millor, tot tenir-la baixada de l’emule fa ja algun temps. Com ja preveia, la peli no m’ha deixat indiferent, i m’ha fet recordar el meu pas per America Llatina i el calor de la seua gent.

El projecte del director Walter Salles conta la historia del viatge en moto des de la Patagonia fins a Veneçuela, d’un jove estudiant de medicina anomenat Ernesto Guevara en companyia del seu amic Alberto Granado. Dos joves argentins de família aburgesada que amb el pas dels quilòmetres del que se suposava era un viatge d’aventura, van descobrint el vertader batec d’Amèrica Llatina, un batec que sona a corrupció, a injustícia social, i a analfabetisme. Aquesta és la història del naixement del mite revolucionari del Comandant Che Guevara.

Cal destacar la fotografia, amb les localitzacions intactes després de passar pels mateixos indrets els protagonistes a l’Argentina, Xile, Perú o Veneçuela, ara fa poc més de 50 anys. També molt bona la interpretació i caracterització dels personatges a càrrec dels actors Gael García Bernal i Rodrigo de la Serna. La música també destaca i ens transporta al cor de Llatinoamèrica, però l’èxit d’aquesta pel·lícula radica en el seu guió i argument, fiel als escrits que va deixar enregistrat el Che al seu quadern de viatge.