Hui comencen les festes al meu poble, a Alcoi, uns moros i cristians que mai m’han dit res per moltes raons, però que fa uns anys i des de la llunyania enyore, no pel sant, sinó més per les nits de festa que ens muntàvem per aquesta època quan érem més joves. Permeteu-me que enyore un poquet l’ambient, l’olor i el soroll que segurament ara ja es viurà pels carrers. Permeteu-me imaginar un poble content, ple de vida, engalanat i vessant de gent pel centre, el mateix centre on va nàixer el poble i que ha estat aniquilat per grues i més grues. Permeteu-me pensar per un moment que la gent que ara estan a 700 km de mi, obliden uns dies el projecte que farà destruir la Font Roja, la imatge desoladora de Serelles i el Xorrador, els pàrquings inacabats per tota la ciutat, el nucli històric desaparegut, la memòria silenciada, la llengua menyspreada i la prepotència dels dirigents que ens governen…Permeteu-me somiar que algun dia Alcoi quedarà lliure d'aquesta gent que fan que cada cop que baixe a casa no la reconega. Aquest és el meu poble, Alcoi, un poble que com canta l’Hugo Mas versionant l’Ovidi Montllor, que l’ofeguen i que no mataran.
Amb solidaritat amb l’Hugo Mas...
Amb solidaritat amb l’Hugo Mas...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada