Anecdotari

Un dissabte a la nit tancat a casa dona per a molt, per exemple per a posar la tele i descobrir en la 2 un programa d'aquells que passen desapercebuts entre tanta i tanta merda en forma d'imatges. El programa en qüestió és diu "anecdotari" i tracta de gent que conta una història singular, un instant de la seua vida que ha donat lloc a una anècdota o algo especial com per a ser recordat de per vida.

Em varen impactar les històries que allà es van contar, no pel fet del contingut especial del que narraven, ni pels fets increïbles que descrivien. Més be el cas seria el contrari. La majoria de persones que eixien per explicar la seua història a l'audiència era gent del carrer, anònima, i la majoria del que contaven eren coses quotidianes, puntuals, casualitats de la vida o instants d'importància relativa que per a una altra persona passarien desapercebuts menys per al propi implicat. Tot i que pensant-ho millor, potser el més impactant no siguen les històries en si, si no el fet que, en una societat de bòlid com la que vivim hui dia, hi haja algú a l'altra part del televisor capaç de parar el seu món i escoltar el que diuen els demés. Aquest "anecdotari" morirà d'èxit... o no!.