Mirant l'horitzont des de les runes del castell de LLadurs el temps sembla no passar de llarg. Els instants es converteixen en essència i el silenci acompanya el vol d'un falcó que s'asoma per damunt dels bancals ja replets de color. Un xicotet cementiri expropiat, l'esquelet de l'església i quatre pedres mal contades del que s'intuïa donaven forma a les parets principals del castell, és tot el que queda d'allà. Un lloc que malgrat la deixadesa, m'ha fet recordar que les pedres tenen vida. Sentat amb els peus sobre el precipici imaginava la vida allà, quan un xiuxiueig del vent entre les pedres m'ha revelat antigues llegendes que conten el que va succeir allà.16/3/09
El Castell de Lladurs
Mirant l'horitzont des de les runes del castell de LLadurs el temps sembla no passar de llarg. Els instants es converteixen en essència i el silenci acompanya el vol d'un falcó que s'asoma per damunt dels bancals ja replets de color. Un xicotet cementiri expropiat, l'esquelet de l'església i quatre pedres mal contades del que s'intuïa donaven forma a les parets principals del castell, és tot el que queda d'allà. Un lloc que malgrat la deixadesa, m'ha fet recordar que les pedres tenen vida. Sentat amb els peus sobre el precipici imaginava la vida allà, quan un xiuxiueig del vent entre les pedres m'ha revelat antigues llegendes que conten el que va succeir allà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada