Hui, com tots els anys quan arriba el primer dia del mes de maig, s'ha rendit homenatge al poeta alcoià Joan Valls i als seus versos. El lloc, la placeta del Fossar, al bellmig del centre d'Alcoi que ja no reconec. En l'acte s'han llegit poemes que ens recordaven el 92é aniversari del seu naixement, la música l'ha posada la coral simfònica alcoiana amb cançons molt nostres, mentre que la màgia, com cada any, sonava a tabalet i dolçaina interpretant la muixaranga.
Aquesta foto, malgrat estar un poc desactualitzada, m'agrada per introduir el poema Tangència de la fi, de Joan Valls.
A fosques divagaves en la nit consirosa,
copsant en la tenebra del son verges vivències
que esclataven al buit de l’existència eixorca.
De la terra nadiua vas deprendre l’oratge
i assolellades fúries t’encrespaven la sang
amb remor de pregària. ¿A qui t’encomanaves?
¿Limitaves amb Déu o amb el confús proïsme?
La idea de la fe era un núvol espés
que envoltava el delit d’una blancor puríssima.
I pressenties l’alba com una lucidesa
que retorna a l’inici de les clares senderes.
I tot el que es diu vida es resumia en tu
com un llamp enfeblit, com una al·legoria
del foc que ens acompanya amb l’última enyorança,
amb l’última esplendor sagrada dels orígens.
Al capdavall només impera un vast silenci,
un foc follet que pauta la general tenebra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada