Incertesa

“No se on soc,e tingut accident.Ajudam”. Tot just entrava a casa quan he rebut aquest sms tan inquietant. Fins ara el dia m’havia anat força bé, al treball ha estat un dels dies aquests que sembla que aprofites el temps i tot, al migdia he parlat amb els pares i semblaven més contens que mai, i la Laia per fi havia acceptat anar amb mi aquesta nit a prendre alguna cosa tots dos sols, després de dies i dies insistint-li. Era un dia perfecte. Maleït mòbil!. Qui m'ha enviat aquell sms era una tal “Ingrid”, però amb els nervis i la incertesa del moment no identifique aquest nom, no em sona de res, que fa a la meua agenda del mòbil? Quan la vaig agregar i perquè?-em pregunte desconcertat. M’assec en un cadira del menjador sense deixar de mirar fixament la pantalla del mòbil, alhora que tracte de calmar-me i pensar amb claredat. Li truque, clar! com no he pensat abans? – em dic, i clique el botó verd per iniciar la trucada, dos segons després una veu em diu que el telèfon al que truque està apagat o fora de cobertura. Ho intente de nou però rep la mateixa contestació, així una vegada rera l’altra i sempre obtenc la mateixa resposta. La meua incertesa augmenta conforme passen els segons. Qui és Ingrid? fes memòria, és impossible que te n'oblides d'algú a qui has conegut alguna vegada a la teua vida, perquè l'has coneguda alguna vegada...no?..si, si clar...si no, no la tindries a l’agenda del teu mòbil..oi?. Tracte de fer memòria de les dones que he conegut al llarg de la meua vida, juraria que mai he conegut alguna que es deia Ingrid o potser si, però de ser així m’enrecordaria d’haver-li demanat el mòbil, inclús d’aquelles dones que he conegut fugaçment. Estic confós, no se que fer, torne a trucar al número d’Ingrid però de nou salta la veu de l’operadora i em desespere. Amb les mans a la cara i ple d’incertesa comence a caminar per la casa neguitós, esperant rebre més noticies d’aquesta noia misteriosa, però no hi arriben, passen els minuts i em trobe inútil a casa sense poder fer res, aixina que decidisc agafar les claus del cotxe i eixir al carrer, potser pegant voltes per la ciutat em trobe per casualitat un accident i allà algú conegut implicat, que se jo! Millor això que no quedar-me a casa sense fer res. Conduisc hores i hores amb el mòbil a la ma per si truca o m’envia cap sms més, però res. Sols rep noticies de la Laia que s’ha cansat d’esperar-me, se m’havia oblidat per complet avisar-la, em matarà o pitjor encara, no voldrà saber mai més res de mi. Maleït mòbil!. Faig quilòmetres i quilòmetres amb la vista fixa a la carretera, concentrat en recordar qui és Ingrid. Després de molt pensar, recorde que hi havia una companya d’universitat que es deia així, Ingrid, si, sempre seia a la primera fila i era la típica repel·lent de classe que poc es socialialitzava amb la resta, així que dubte molt haver-li demanat el mòbil, sobretot perquè tampoc solia deixar els apunts als companys. També em ve a la ment una Ingrid que va coincidir amb mi a la gelateria on vaig treballar un estiu sencer, era una noia maca, recorde que era morena amb el cabell curt i uns ulls blaus que quan et mirava t’encisava. Quan va arribar setembre va desaparèixer perquè començava un curs a Dinamarca i no vaig tenir temps per a acomiadar-me d’ella i molt menys per demanar-li el mòbil. Donat d’aquestes dues “Ingrids”, no recorde cap més que tingués aquest mateix nom. Ja vençut, enfilava el camí de tornada a casa quan, de sobte, em va venir a la ment una imatge que em va paralitzar tot el cos. He parat el cotxe en una corba d’aquella carretera poc transitada on havia anat a parar, he agafat de nou el mòbil i m'he fixat que a sota del text del sms hi posava l’hora i la data del dia que havia estat enviat. 23:55:48, 27/05/1996. Feia 13 anys que havia estat escrit aquest sms. Just el darrer dia que vaig veure la meua germana Ingrid abans de desaparèixer per complet després d’haver discutit amb els meus pares. Al llarg de tot aquest temps mai ningú havia tornat a parlar més d’ella, tots els seus records s'havien esvait amb la seva absència. Els meus pares van creure que s’havia escapat de casa amb el seu xicot brasileny sense voler donar cap pista del seu parader després de tractar de buscar-la dia i nit al llarg de tres mesos. Una setmana després de rebre aquest sms una patrulla de salvament trobaven a un barranc frondós prop de la ciutat, el cotxe accidentat i a dintre el cos de l’Ingrid morta feia 13 anys, a la mà tenia el seu mòbil i havia escrit “No se on soc,e tingut accident.Ajudam”.