La teua vida en 65'

No se si vos passa, però a mi els cinc minuts després de veure una peli em deixen un poc desconcertat. Són aquests instants en què encara estàs acabant de pair allò que ha passat davant dels teus ulls, i és que tinc la mania de quan veig alguna pel·lícula que em diu alguna cosa, de sobte, no se que em passa però és com si jo també formara part de la història que conten, com si fos un altre protagonista més del guió. “La teua vida en 65’” em va semblar un d’aquells llargmetratges que potser per a la crítica general passaria desapercebuda però per mi no. No es tracta d’una gran obra del cinema mundial, però, si té arguments suficients per considerar-la un gran treball i quan parle d’arguments, estic dient que al llarg d’una hora i pico et provoque sensacions diverses, des d’un riure subrealista fins a una profunda reflexió d’una frase dita en el moment que toca. Tres amics, una esquela d’un suposat antic company d’escola, una rentadora i tota una recerca de la felicitat plena que es barreja amb sentiments del passat, un guió molt i molt currat que encisa des de la primera escena.

Fitxa tècnica: (2006) pel·ícula espanyola de Maria Ripoll i guió d’Albert Espinosa. Javier Pereira, Marc Rodríguez, Oriol Vila, Tamara Arias, Irene Montalà i Núria Gago.